Resulta difícil pensar en el piano com una invenció, ja que és un instrument que sembla haver estat sempre aquí… Llavors, la pregunta obligada és: com és possible que el nom del seu inventor hagi estat oblidat?
A Espai Coriveu ens sentim orgullosos del que aprens i, per aquest motiu, anem a explicar-te de forma molt breu la història de l'inventor d'aquest instrument que, no és difícil entendre per què, canviar la música per sempre.
La invenció del piano se li atribueix com a únic inventor a Bartolomeo Cristofori i el primer registre de piano apareix l'any 1700, encara que Cristofori va poder haver estat treballant en ell durant un parell d'anys abans d'aquesta data. L'inventor es va referir al seu instrument com clavecí amb suau i forta (Clavecí amb [sons] suaus i forts), per la seva capacitat per produir notes a diferent volum en funció de la intensitat amb la qual es pressionen les seves tecles. «Piano» és, doncs, l'abreviatura de piano.
El motiu pel qual el nom d'aquest italià nascut a 1655 a Pàdua, Itàlia, no va unit a cada piano existent és, en gran part, un reflex de la seva època durant la qual un geni no passava de ser un empleat més. Cristofori era un assalariat que treballava a les ordres de Ferdinando de Medici, un príncep italià, gran melòman, que va animar al seu empleat a innovar i va tenir un pes significatiu en la invenció de l'instrument.
No obstant, Cristofori havia estat contractat per servir a la cort i no a la música i entre les seves tasques es va inventar la, ajustar i restaurar instruments. Per aquest motiu, a diferència d'altres músics que viatjaven per les corts reals i podien arribar a ser coneguts, Cristofori no va passar de ser un «producte local» que mai va ser vist com un geni revolucionari, sinó com un experimentador talentós.