Escola de cant a Barcelona | Classes de cant modern

Cantar és la capacitat de produir sons musicals amb la veu que es diferencien de la parla pel to i el ritme. És una habilitat que requereix reflexos musculars altament desenvolupats i, encara que no és necessària massa força muscular, si necessita un alt grau de coordinació dels processos físics del cant com respiració, fonació, ressonància i articulació.

A la persona que canta se la coneix com a cantant o vocalista, i pots fer-ho amb o sense acompanyament d'instruments musicals. A més a més de com a solista, el cant pot fer-se sovint en grup, ja sigui en cors de catants amb diferents rangs de veu o en conjunts d'instrumentistes.

Tot i que és cert que hi ha persones amb un talent natural per cantar, l' excel·lència en el cant pot requerir temps, dedicació, instrucció i molta pràctica, pel que és necessari formar-se amb un professor de cant o entrenador vocal que disposi d'una tècnica ben definida i que ensenyi a cantar sense descuidar la salut vocal del cantant.

Pots tenir talent natural per cantar, però sense classes de cant i sense practicar els exercicis vocals adequats pots arribar a lesionar-te. Per contra, pots no haver nascut «cantant com els àngels», però amb pràctica i constància vostè pot també aprendre a cantar.

La necessitat d'imitar els sons de la natura, tant per camuflar com per atreure preses per abatre, fa que els humans comencin a experimentar diferents sons ja des de l'antiguitat. És el comportament gregari i social humà el que el porta a utilitzar la veu com a vehicle per transmetre sentiments, a més de com instrument per a la comunicació habitual. Per tant, pot dir-se que la laringe és el primer instrument musical de què es va servir la humanitat.

En una etapa posterior, el naixement de la paraula i la constitució del llenguatge seran elements essencials per a la transmissió de la cultura i el desenvolupament de les civilitzacions. Les antigues cultures creien que el cant i la música havien estat creats pels déus, de manera que el cant comença a ser desenvolupat per tots els pobles, principalment amb motiu de festes, processons i cerimònies de culte.

La pedagogia vocal és l' estudi de l'ensenyament del cant, i el seu art i ciència té una llarga història que comença en l'antiga Grècia, on ja es parava especial atenció a l'art de l'oratòria, donant lloc a les primeres escoles de cant. Cançons de bressol, de noces o fúnebres, acompanyades per una cítara, comencen a ocupar un lloc important en la quotidianitat dels grecs i els bons oradors tenen un lloc destacat en la societat.

Tal és la importància que l'antiga Grècia concedeix a l' art del cant, que en les Olimpíades comencen a realitzar-se tornejos lírics dedicats a Apol·lo, i tant Plató com a Aristòtil afirmen que el cant és un mitjà important per a l'educació.

En l'actualitat, encara queda molt camí per recórrer pel que fa a, per exemple, com poden els nens beneficiar-se del cant, no obstant la pedagogia vocal continua en constant desenvolupament.

La cançó humana ha estat en la majoria dels casos una forma sostinguda de discurs, activitat de la qual, a més a més, estudis científics suggereixen que pot tenir efectes positius sobre la salut de les persones. Els experts consideren que tant cantar com escoltar música redueixen el nivell d'hormones de l'estrès i augmenten la funció del sistema immunològic, a més de millorar l'estat d'ànim.