Alguna vegada has tingut serioses complicacions per l'emisió d'un determinat so, has experimentat dificultats per mantenir la veu o has sentit "cansament" a l'hora de parlar? És provable que hagis patit un episodi de disfonia o qualsevol altres dels transtorns de la veu més habituals. Aprendre a identificar-los i prevenir les causes que els provoquen et permetrà mantenir una bona salut de la teva veu i conservar la seva qualitat a l'hora de cantar i/o comunicar-te.
Principals trastorns en la veu dels cantants
Des dels pulmons, l'aire puja per la laringe i es troba amb les cordes vocals, aquestes membranes musculars les vibracions provoquen de les quals provoquen el so. Un complex sistema de cavitats ressonants permet que l'aire prengui forma i que, en ser explusat de la boca, s'hagi convertit ja en el que coneixem com veu.
Aquest és un esquema molt simplificat del que realment succeeix en el procés de producció de la veu, però és suficient per entendre que en aquest trànsit de l'aire des dels pulmons fins a l'exterior, de vegades es produeixen deficiències. És el que es coneix com a trastorns de la veu, una situació aparatosa per a qualsevol persona i especialment per als cantants, ja que afecten la seva principal eina de treball.
Quina és la diferència entre afonia i disfonia?
Els principals transtorns de la veu són dos: l'afonia i la disfonia. Es tracta de dues patologies amb característiques ben diferenciades, si bé és habitual que es confonguin fora dels cercles especialitzats en l'ús i el tractament de la veu.
Segur que en més d'una ocasió he sentit això de "m'he quedat afònic" després de moltes hores parlant, una nit de festa o una lleu malaltia respiratòria com una grip o un refredat. Es tracta d'una expressió comú, però poc té a veure amb la realitat de l'afonia, una disfunció greu i sovint problemàtica que no s'ha de confondre amb la disfonia, un trastorn circunstancial que normalment no reverteix gravetat.
En certa manera es podria dir que disfonia és una patologia més comú que es pot abordar sense massa dificultats, mentre la ronquera acostuma a implicar un altre tipus de complicacions més serioses i ha de ser tractada amb un grau més alt de seguiment per una absoluta recuperació. De forma resumida, aquestes serien les principals característiques de cada tipus d'afectació:
- Disfonia: quan les principals freqüències de la veu es veuen afectades de forma sobtada, tenim sensació de sequedat a la gola i sorgeixen dificultats per mantenir la veu o produir certs sons, estem davant un cas de disfonia. Si bé és cert que podria ser la manifestació inicial d'un cas d'afonia, el més lògic és pensar que únicament es deu a una qüestió circumstancial que afecta sobretot a les cordes vocals, encara que estiguin implicats altres elements de aparell fonador com la laringe o faringe. Disfonia és la conseqüència directa d'un mal ús de la veu. Un to massa elevat, hàbits com aclarir-se la gola o el fet de fumar es presenten no només com a causa, sino com l'agreujament d'aquesta situació, la conseqüència final del qual és la incapacitat en la producció de sons a un volum acceptable per la comunicació.
- Afonia: aquesta és una qúestió mèdica molt més seriosa. La manifestació més evident és el bloqueig a l'hora d'emetre sons, generalment causada per la ruptura del nervi laríngia recurrent. Front de disfonia, l'afonia no és un fet circumstancial. Les seves causes són disfuncions de moderades a severes en l'aparell respiratori, des d'una faringitis o laringitis fins la presència de nòduls o tumors. Aquest tipus de trastorn de la veu que impedeix cantar o parlar també pot tenir el seu origen en causes nervioses o ser la conseqüència d'una intervenció quirúrgica. Donada la seva gravetat, el diagnòstic professional i el tractament especialitzat són molt necessaris.
Mètodes per evitar transtorns a la veu i per recuperar-se d'ells
Si utilitzes la veu com a eina de treball, davant qualsevol dels símptomes enumerats anteriorment, el més recomanable seria que acudissis a una cita amb un otorsinolaringòleg o un foniatra. Només un especialista del sistema fonador serà capaç d'establir un diagnòstic encertat a partir dels símptomes que presentes i, en cas de ser necessari, realitzar-te les proves oportunes per a l'elecció del tractament més adequat.
La laringoscòpia i la nasolaringoscòpia són dos dels mètodes diagnòstics més utilitzats actualment per l'estudi dels trastorns de la veu en aquells quadres que reverteixen més gravetat. Aquestes proves permeten conèixer a fons l'estata de l'aparell fonador i determinar si existeixen danys als nervis laringis, nòduls, pòlips o paràlisi de les cordes vocals o episodis espasmòdics que estan impedint la producció del so.
Entre els tractaments més avançats per enfrontar-se a la pèrdua de la veu als casos més notables estan les injeccions de toxines botulíniques (botox) que bloquegen els senyals dels músculs als nervis, els relaxen i debiliten per una millora progressiva de la qualitat de la veu. No obstant, davant la presència de pòlips i tumors, no és suficient amb aquest tipus de tractaments i acostumen a ser necessàries les intervencions quirúrgiques.
Amb tot, existeixen mètodes molt eficaços per la prevenció de malalties de la veu que t'ajudaran a evitar problemes o a recuperar-te d'ells d'una manera segura:
- Evitar colutoris amb alcohol o productes irritants.
- Fer exercici de manera regular controlant especialment la respiració i la postura.
- Evitar els aliments picants, ja que el reflux estomacal pot danyar l'esòfag i la gola.
- Deixar de fumar i evitar els ambients amb fum.
- Beure molta aigua. La hidratació és un factor clau per mantenir unes cordes vocals sanes.
- Reduir el consum d'alcohol i els aliments amb cafeïna ja que aquests provoquen la pèrdua de líquid al cos i eleven la concentració de mucoses que recobreixen la gola.
Aprendre a tenir cura de la teva veu
Atenent al que s'ha exposat als apartats anteriors, Es pot afirmar que l'origen dels transtorns de la veu pot ser de tres tipus: mèdic (tumors, nòduls o aparició de pòlips en les cordes vocals), conductual (mal ús de la veu i hàbits poc saludables) o emocional (ansietat, estrès, depressió...).
El cantant professional no sempre pot tenir control sobre totes les causes que es troben a l'origen d'aquest tipus de trastorns, però pot fer un esforç per vigilar les més comunes amb el propòsit de preservar la salut del seu aparell fonador.
Cantants, actors i locutors han d'educar a diari les seves veus ja que, degut a les característiques del seu ofici, la seva resistència a la parla és molt menor que la de qualsevol altra persona (dues hores en comptes de quatre hores de mitjana per la resta de la població). La respiració, la posició, el coneixement del to adequat, el ritme d'emissió vocal correcte i el descans adequat són alguns dels aspectes a tenir en compte quan es treballa amb la veu de forma habitual.