La relació entre música i estat d'ànim és tan evident que els seus efectes poden ser utilitzats per millorar la salut emocional i mental en quadres clínics de depressió, ansietat i neurosi.
Es diu del poeta i músic grec Orfeo que tenia tals aptituts pel cant i per tocar la lira que amb les seves melodies era capaç d'aplacar els animals més salvatges. D'aquí ve la popular expressió de que la música calma les feres, cosa que, segons els estudis més recents en musicoteràpia, té més de científic que de llegenda.
La influència de la música està a la nostra genètica
Música i estat d'ànim són dos aspectes que històricament sempre s'han associat, tot i que no ha estat fins fa relativament poc quan el tema ha començat a abordar-se des d'una perspectiva científica.
Els grecs tenien una gran confiança en el potencial de la música. Asseguraven que amb música tranquil·la, era possible alleujar el dolor dels malalts i contenir la ira dels violents. Aquesta intuïció de que existia algun tipus de connexió entre música i estat d'ànim es va anar transmetent entre generacions, i fins i tot el mateix Cervantes fa referència a ella quan en paraules de Dorotea assegura a Don Quixot que "la música composa els ànims descomposats i alleuja els treballs que neixen de l'esperit".
Però el que des d'un punt de vista romàntic podriem descriure com sensibilitat musical no és quelcom tan eteri o ideal. S'ha demostrat que aquesta relació entre música i estat d'ànim és en la nostra genètica i que això és responsable de modular les emocions en relació amb els sons que capta des de fora.
El gen D2, un dels receptors de la dopamina, és el que s'encarrega d'establir aquestes relacions entre el so que percep en l'ambient (no només la música, també els sorolls) i els estats d'ànim que es generen a través de l'activitat cerebral. La influència de la música en la creació de neuroimatges que es transformen en sensacions juntament amb la informació conductual de cada individu és el que, finalment, determina la seva resposta davant d'aquests estímuls sonors.
Música positiva per aixecar l'ànim
Encara que tots estem preparats per establir aquesta connexió entre sons i sentiments, no tots percebem i interpretem la música de la mateixa manera. Quan escoltem una cançó és com si transitessim per la partitura buscant de forma inconscient la correspondència entre cada nota i una determinada emoció.
La dopamina és un neurotransmissor que regula, entre altres coses, activitats cerebrals com l'aprenentatge, el plaer, la son i també l'humor. Tal com hem comentat, el gen D2 és un dels receptors de la dopamina, però no és exactament idèntic en totes les persones sino que existeixen variacions. Estudis recents realitzats en les universitats de Bari (Itàlia) i Hèlsinki (Finlàndia) han servit per demostrar que aquesta diversitat genètica és la que determina que cada persona reaccioni de forma diferent a un estímul musical.
Els estudis es van realitzar sotmetent als subjectes a una ressonància magnètica mentre escoltaven la mateixa peça musical. Les anàlisi de la seva resposta neuronal van revelar que era possible traslladar als subjectes d'un estat a un altre a través de variacions musicals, si bé no tots responien de la mateixa manera a aquests canvis.
Des del punt de vista de Musicologia, aquestes investigacions han suposat un avenç molt important en el desenvolupament de noves tècniques de tractament més ajustades a les necessitats de cada pacient. Si bé és cert que la música tranquil·la pot induir-los a un estat de relaxació molt adequat per tractar l'ansietat o que la música positiva per aixecar l'ànim resulta més efectiva que molts fàrmacs, és important adaptar aquesta eina a l'estat emocional previ del subjecte, conèixer els seus desitjos i establir la pauta terapèutica més convenient en cada cas.
I a tu, quin tipus de música t'alegra el dia?